L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat un nou informe sobre la producció independent europea cofinançat per la Comissió Europea en el marc del programa Europa Creativa MEDIA.
Sota el títol ‘La definició de producció independent en mesures de suport públic directe i indirecte‘, l’informe analitza com defineixen els països europeus la producció independent de cinema i televisió.
Aquest nou estudi de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual, part del Consell d’Europa a Estrasburg, analitza com es defineixen els productors independents de pel·lícules i obres audiovisuals a efectes de rebre finançament públic. Aquesta definició de ser “independent” és clau, ja que en realitat pot obrir (o tancar) l’accés al finançament públic. Aquest informe també actualitza les conclusions de l’any passat sobre la definició de producció independent utilitzada en el context de les obligacions de promoció d’obres europees, segons l’Article 17 de la Directiva de serveis de mitjans audiovisuals (AVMSD) i la seva transposició a la legislació nacional.
Els autors inicien la seva anàlisi prenent l’AVMSD com a punt de partida per a la definició. El Considerant 71 de la Directiva sobre els drets audiovisuals (AVMSD) de 2010, codificada, ofereix orientació als Estats membres per definir la independència, tot utilitzant tres criteris:
- Qui és el propietari de la productora?
- Quina és la quantitat de programes subministrats al mateix proveïdor de serveis audiovisuals? i
- Qui té la titularitat dels drets secundaris?
Després de la transposició de l’Article 17 de l’AVMSD, algunes legislacions nacionals es van inspirar en els criteris del Considerant i en van utilitzar d’altres addicionals. L’estudi classifica tots aquests criteris en els tres criteris següents: criteris financers (propietat, subministrament de continguts i capacitat de finançament), independència operativa i conservació dels drets de propietat intel·lectual.
A continuació, l’informe examina els criteris d’independència establerts pels programes de suport nacionals i regionals, com ara els fons cinematogràfics. Analitza els sistemes de finançament (inclosos els incentius fiscals).
En general, els sistemes de suport públic i els incentius fiscals defineixen la independència en funció dels mateixos criteris que els continguts en la legislació audiovisual nacional que s’origina a l’article 17 de la LMAV, però amb un grau de variació important entre els països. L’informe ofereix una taula general molt útil de quins països apliquen quins criteris. En general, la propietat és el criteri predominant per definir la independència (utilitzat per 15 països dels 30 països europeus coberts). S’utilitza exclusivament o en combinació amb altres criteris. I 11 dels països estudiats utilitzen un enfocament de criteri únic.
L’informe conclou comparant els dos marcs i assenyalant les diferències entre ells. En total, dels 30 països estudiats (UE27, Noruega, Suïssa i Regne Unit), 16 països han establert definicions diferents per a la promoció d’obres europees en virtut de l’article 17 de la LMAV, i amb finalitats de suport públic. L’informe es completa amb taules de visió general país per país dels 30 països europeus que apareixen a l’anàlisi. Cada visió general analitza la definició de productor independent amb referència a l’AVMSD, tal com s’estipula a la llei nacional de mitjans i, finalment, a les normes dels fons cinematogràfics nacionals i regionals.
Es tracta d’un manual de lectura obligada per entendre com es defineix un productor/a independent segons la normativa aplicable a 30 països europeus diferents.
Consulteu i descarregueu-vos l‘informe complet.