L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat un nou informe que destaca la ràpida evolució del sector dels videojocs (reptes legals i dinàmiques de mercat).
Escrit per destacats experts d’arreu d’Europa, aquest nou informe descriu el creixement del mercat i els avenços tecnològics fins als marcs reguladors i la protecció de l’usuari que l’acompanyen. L’estudi, que cobreix l’estructura de la indústria, els models econòmics, la protecció de la propietat intel·lectual (PI) i la seguretat dels jugadors, es divideix en tres parts principals i proporciona informació clau sobre una de les indústries creatives més dinàmiques d’Europa.
La primera part de l’informe (capítols 1 – 3) comença amb un capítol sobre l’estructura i la dinàmica de la indústria dels videojocs.
El capítol 1 traça la transformació d’un nínxol de mercat a una indústria poderosa amb un valor de gairebé 187 mil milions de dòlars en ingressos globals. El desenvolupament europeu de videojocs s’ha beneficiat tant del progrés tecnològic com del canvi en el comportament dels consumidors, i els jocs mòbils són ara una força dominant juntament amb els jocs de consola i PC. Els models econòmics també han estat diversificats, amb models gratuïts i de subscripció que complementen els sistemes tradicionals de compra única.
El capítol 2 destaca la importància estratègica i les qüestions clau de la indústria europea dels videojocs. Els mercats europeus clau, com el Regne Unit, França i Alemanya, es defineixen com a actors establerts, mentre que Suècia i Polònia emergeixen com a nous i importants centres creatius. Aquest capítol explora la necessitat d’un accés a talent més ben qualificat i les amenaces competitives que plantegen les adquisicions estrangeres. A més, els avenços tecnològics i l’augment de la plataforma presenten tant oportunitats com desafiaments per a la innovació i la presència al mercat.
El capítol 3 aprofundeix les definicions i pregunta què constitueix un videojoc. L’autor subratlla la importància i la dificultat de definir videojocs per aclarir el marc regulador que s’aplica al sector. Observen un canvi de productes físics a serveis digitals interactius, amb tres segments principals: videojocs de consola, videojocs de PC i videojocs mòbils casuals. La dificultat per definir els videojocs pot influir en el compliment de les lleis que cobreixen la legislació sobre propietat intel·lectual, la protecció del consumidor i les regulacions sobre intel·ligència artificial.
La segona part de l’informe (capítols 4 – 6) aborda la protecció dels videojocs, tot centrant-se en els drets de propietat intel·lectual i el suport als videojocs a través de finançament públic.
El capítol 4 examina les disposicions legals de la UE i els enfocaments nacionals per a la protecció dels videojocs. L’autor aprofundeix en el panorama intricat de la propietat intel·lectual a la UE, on la legislació pot oferir diversos tipus de protecció de drets d’autor per als elements visuals, d’àudio i de programari que componen un videojoc. Clarament sorgeixen desafiaments a l’hora d’harmonitzar els enfocaments de drets d’autor a les diferents jurisdiccions nacionals, amb casos històrics com el de Nintendo v. PC Box que donen forma a la política.
El capítol 5 analitza les infraccions dels drets de propietat intel·lectual i identifica les pràctiques de pirateria que afecten negativament els ingressos dels titulars de drets. Aquests inclouen, per exemple, la còpia i distribució no autoritzades de videojocs, la clonació de jocs o la revenda no autoritzada de claus de productes de jocs al mercat gris i representen amenaces importants als drets de propietat intel·lectual al sector dels videojocs. Aquest capítol també descriu les estratègies de la indústria per combatre aquestes pràctiques, incloses mesures de protecció tant legals com tècniques.
El capítol 6 analitza el suport públic al sector dels videojocs i investiga quins països europeus ofereixen finançament a través de subvencions culturals i econòmiques. L’informe assenyala la diversitat de les tendències de finançament a tot Europa, amb països com França i Alemanya liderant iniciatives de finançament públic, mentre que Europa del Nord i de l’Est se centren més en la inversió privada. L’autor conclou que un marc de suport és crucial pel creixement de la indústria i la competitivitat global.
La tercera part de l’informe (capítols 7 – 10) se centra en la protecció dels usuaris de videojocs.
El capítol 7 aborda la protecció de dades i emfasitza el compliment del RGPD, ja que els desenvolupadors de videojocs recopilen i processen grans quantitats de dades personals dels jugadors. Els desafiaments de privadesa inclouen obtenir el consentiment informat dels jugadors i equilibrar l’ús de dades per part de les plataformes de videojocs amb el respecte dels drets dels jugadors. També s’analitzen les preocupacions sobre la ciberseguretati la proposta de Llei de Resiliència Cibernètica, cosa que reforça la necessitat de transparència i confiança en el maneig de dades.
El capítol 8 explora la protecció dels menors i destaca les eines i solucions impulsades per la indústria que ajuden en aquest sentit, com els sistemes de classificació per edat i els controls parentals per abordar riscos com l’addicció als videojocs i les interaccions tòxiques en línia. Els mètodes de monetització, incloses les caixes de botí i les microtransaccions, plantegen desafiaments únics. El capítol subratlla la necessitat de fortes mesures de protecció.
El capítol 9 se centra en l’accessibilitat i la inclusió dins de la indústria, tot presentant la paradoxa de l’accessibilitat del videojoc, que sospesa la inclusió davant dels desafiaments inherents al videojoc. Les consideracions de disseny inclusiu, juntament amb entorns de treball accessibles per a desenvolupadors discapacitats, subratllen la necessitat d’una inclusió més gran tant en el disseny de videojocs com en els llocs de treball de la indústria.
El capítol 10 analitza com els activistes extremistes i de l’odi exploten les plataformes de videojocs per difondre’n el missatge. Donat l’atractiu popular dels videojocs, aquest capítol emfasitza la necessitat de fer investigacions sistemàtiques i mesures preventives per abordar els riscos de radicalització sense estigmatitzar els videojocs en conjunt.
En conclusió, aquest informe subratlla l’equilibri crític entre el creixement, la regulació i la protecció dins de la indústria dels videojocs a Europa. En examinar la complexa dinàmica entre les pressions del mercat, el compliment normatiu i els drets dels jugadors ofereix informació de lectura obligada per als formuladors de polítiques, les parts interessades de la indústria i els consumidors.
Consulteu l‘informe complet.